Els pensaments em transporten cap a una altre època, duent-me bells records dels que vam ser criats a pagès. Temps de terra i de pedra, de gent colrada de treballar sota el bat del sol, de costums heretats de generació en generació, de masos, masies i petites viles. Època d’una gran proliferació d’esglésies pre-romàniques i romàniques. Petites esglésies rurals bastides per tot el país. Vinculades a un mas o a un grupet de masos i a la nostra geografia tan particular. La seva ruralia és el que les ha mantingut gairebé intactes fins avui dia.
Orgullosa em sento de la nostra terra, de la nostra llengua i d’aquestes capelles, pujades pedra a pedra, amb suor al front i integrades del tot al paisatge i a la història de casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada